diumenge, 30 de setembre del 2012

Pareja Raggeddy/ Parella Raggeddy


Hola bloguer@s,


Ya ha pasado el verano, se han acabado las vacaciones, ha llegado el otoño y, con él, todo vuelve a su sitio. Volvemos al trabajo, empiezan las clases, caen las primeras gotas de lluvia (que son bienvenidas siempre que no causen destrozos, como ha ocurrido en algunos sitios). Sí, parece que todo va volviendo a su sitio.
¿Y la costura? En mi caso, haciendo algunos arreglos que llevan pendientes algún tiempo y acabando proyectos que están en marcha. Por eso, hoy os voy a enseñar una pareja de Raggeddys que hice el año pasado.
Al principio me resistí a esta muñeca porque está asociada a una historia sobre una niña enferma, a la que pusieron una vacuna y, si no recuerdo mal, murió a causa de ella. Su padre hizo una campaña en contra de las vacunas, etc., etc.,... con lo que no estoy de acuerdo, ya que las vacunas han salvado muchas vidas.
Pero cuando vi una conejita que hizo Chelo y entré en la web dónde venden los patrones, no me pude resistir y compré alguno más. Aquí tenéis a Annie y Andy.

Ja ha passat l’estiu, s’han acabat les vacances, ha arribat la tardor i, amb ella, tot torna el seu lloc. Tornem al treball, comencen les classes, cauen les primeres gotes de pluja (que són benvingudes sempre que no causin destrosses, com a ocorregut en alguns llocs). Sí, sembla que tot va tornant al seu lloc.
Y la costura? En el meu cas, fent alguns arranjaments que porten pendents algun temps i acabant projectes que estan en marxa. Per això, avui us vaig a ensenyar una parella de Raggeddys que vaig fer l’any passat.
Al principi em vaig resistir a esta nina perquè està associada a una història sobre una xiqueta malalta, a la qual van posar una vacuna i, si no recordo malament, va morir per culpa d’ella. El seu pare va fer una campanya en contra de les vacunes, etc., etc.,... amb el que no estic d’acord, ja que les vacunes han salvat moltes vides.
Però quan vaig veure una conilleta que va fer Chelo i vaig entrar en la web on venen els patrons, no em vaig poder resistir i vaig comprar algun més. Aquí teniu a Annie i Andy.









Un abrazo y hasta pronto.
Una abraçada i fins aviat.

Sandra


P.D.: Este mensaje es para Laura Navazo Subirana. Por favor, envíame un correo con tu dirección, si no, no puedo contestar a tu solicitud. Gracias.

dilluns, 3 de setembre del 2012

Vistas al mar/ Vistes al mar


Hola bloguer@s,


Ahora me toca a mí. Me voy a tomar unos días de descanso.

En unos días me voy de viaje y tengo que echarle un vistazo a la guía para saber dónde voy a ir y qué voy a visitar.

Os dejo con una foto del mar visto desde el Cap de Creus y con un poema de Joan Maragall. No es que sea una erudita en poesía, es que la semana pasada fui a un concierto que hizo mi hermano (el violinista) con un cuarteto de cuerda. Tocaron “Vistes al Mar-evocacions poètiques” de Eduard Toldrà y antes de cada movimiento, una amiga de los músicos leyó unos poemas de Joan Maragall, y este me encantó. Os lo dedico y nos vemos a la vuelta. Un abrazo.


Ara em toca a mi. Em vaig a prendre uns dies de descans.

En uns dies em vaig de viatge i tinc que donar-li una ullada a la guia per saber on vaig i què vaig a visitar.

Us deixo amb una foto del mar vist des del Cap de Creus i amb un poema de Joan Maragall. No és que sigui una erudita en poesia, és que la setmana passada vaig anar a un concert que va fer el meu germà (el violinista) amb un quartet de corda. Van tocar “Vistes al Mar - evocacions poètiques” d’Eduard Toldrà i abans de cada moviment, una amiga del músics va llegir uns poemes de Joan Maragall, i este en va agradar molt. Us el dedico i ens veiem a la tornada. Una abraçada.

La ginesta altra vegada
La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.

 
Sandra